MAGALLANES I ELCANO

Dimecres 29 de setembre, mentre feiem l’estona de lectura ens vam sorprendre en sentir una veu que cridava fora el pati.

MAGALLANEEEEES! (a Borredà)

ELCANOOOOOO! (a Vilada)

No enteníem res, qui cridava? Què passava?

Vam sortir corrent a fora i ens vam quedar ben parats quan vam veure entrar un senyor, vestit d’una altra època, cridant desesperat, buscant al seu company de tripulació. 

Vam acompanyar-lo i ens va explicar que ell i el seu company s’havien vist enmig d’un motí fet pels tripulants de la seva expedició a les Illes de les Espècies. Misteriosament, just quan estaven a punt d’enxampar-los, una capsa que contenia les cinc pedres precioses que havien recollit al llarg de les seves expedicions va fer un soroll i una llum molt forts. Quan se’n van adonar, estaven sols, perduts enmig d’un poble que no coneixien i, tot caminant, van arribar a l’escola.

Ens van explicar qui eren ( Fernando de Magallanes i Juan Sebastian Elcano), i que estaven fent l’expedició seguint les ordres del rei d’aquella època, que els va encomanar anar més enllà de l’oceà, per descobrir si la Terra s’acabava allà a l’horitzó.

Què havíem de fer si no ajudar-los? 

De seguida ho vam tenir clar, ens vam aixecar i vam cridar el nom del seu company, el vam buscar per l’escola i ens vam quedar meravellats quan vam veure que a dins l’escola hi havia tot de relíquies d’arreu del món, i la bola del món sospesa a l’aire. Fixant-nos-hi molt bé, vam veure que al globus terraqüi hi havia marcats punts diferents arreu del món, que corresponien amb les destinacions on volíem que arribessin aquelles ampolles que vam portar el primer dia d’escola, amb el nostre missatge a dins, i que vam enviar a l’espera que arribessin al seu destí…

De seguida se’ns van omplir els pensaments de preguntes, d’il·lusió i de ganes de saber-ne més d’aquests personatges. I, veient que no hi havia ningú més a l’escola, vam decidir fer una trucada i comunicar-nos amb l’altra escola, per saber què estava passant…

Va resultar que sí, que cadascun d’ells havia anat a parar a una escola diferent. Els vam deixar parlar per telèfon… i quina gràcia que ens va fer veure que no sabien ni havien vist mai una cadira plegable, ni un telèfon, ni una mascareta!

I entre rialles, sorpresa i algun que altre ensurt, va resultar que les pedres que els havien portat fins al nostre temps, havien desaparegut. A Vilada només hi havia la capsa que les contenia, completament buida; a Borredà, només n’hi havia una de pedra… i sense elles, és impossible que tornin al seu temps!

Però, si no tornen… què passarà amb el transcurs de la història? Existirem nosaltres si canviem el que va passar? 

No ens podem arriscar! I ells, que ens van dir que semblàvem molt simpàtics però una mica massa  ” raros”, ens van demanar que els ajudessim a tornar. Necessitaven completar l’expedició…

I nosaltres, estem convençuts. Farem tot el que estigui a les nostres mans per ajudar-los i retornar-los al seu temps. Els vam explicar com podien fer-ho per retrobar-se amb el seu company, i ens vam comprometre a treballar de valent per trobar les quatre pedres que faltaven!

“No hay prisa, pues nuestras expediciones son siempre muy largas… aún así… cuando pasen las estaciones y vuelva el calor… será el momento de regresar y terminar nuestra aventura…”

El repte és clar, el compromís també. Tenim un any, ni un dia més ni un dia menys, per aconseguir-ho i esperar, de tot cor, que els nostres companys exploradors, navegants, mariners… puguin tornar a l’època a la que realment pertànyen.

PACTE – LABORATORI DE TRANSFORMACIÓ EDUCATIVA

El curs passat, a la ZER Berguedà Centre vam entrar a formar part de les escoles que composen el Laboratori de Transformació Educativa, una proposta del Departament d’Educació que implica hores de formació i també de tutorització, guiatge i acompanyament per part del que continua essent el nostre facilitador, en Pep Llenas.

Aquest curs, el Laboratori (LAB) ha passat a anomenar-se PACTE.

A través de les sessions amb el facilitador, l’equip impulsor de la ZER (compost per la Marina Almenara, directora de la ZER, l’Anna Carrasco, Coordinadora d’Educació Infantil, i l’Aura Monclús, Coordinadora d’Educació Primària),  organitzem claustres pedagògics de ZER on destinem un espai específic per reflexionar sobre la nostra pràctica educativa, les eines metodològiques i la línia pedagògica que volem a la ZER.

Al claustre pedagògic del 29 de setembre, vam debatre sobre quatre preguntes que són clau per definir la línia de la ZER.

En aquest article, us compartim les reflexions i conclusions de cadascuna d’elles.

a) Com podem millorar el lideratge pedagògic al centre?

Creiem que és molt important el treball que estem fent dels claustres pedagògics, ja que per poder liderar s’ha de poder parlar, conversar i veure quina línia es porta. En una escola com la nostra, ens podem basar en com donar més força al treball que ja estem fent, tot i que coincidim en que per poder millorar primer hem de saber quins són els nostres punts forts i també quins són els més dèbils.

Apostem per un lideratge distribuït, no només amb una persona marcant una idea, sinó tots en conjunt, i això requereix  que s’ha d’haver parlat molt amb el claustre per tenir una idea pedagògica clara.

A la ZER ja estem tirant per aquesta línia, i treballem a través de coordinacions, comissions i en comú, reflexionant sobre tots els processos i treballs del dia a dia. Tot i així seguim aprenent i mantenint converses pedagògiques constants.

2. Com estem col·laborant i aprenent junts en una nova cultura docent?

Aprenent amb totes les formacions que estem fent (Xarxes, fent visites a escoles, amb les formacions); col·laborem posant-ho en pràctica, veient què funciona i què no.  Hem de compartir el que fem a les escoles, obrir-les per poder compartir el missatge. Les xarxes i les webs escolars també són una forma d’obrir-nos. Amb els grups de discussió i xerrades pedagògiques amb la comunitat educativa creiem que podem obrir-nos més i donar espai de debat a tots els agents que componen la ZER.

c) Com fem de l’escola una organització que aprèn i una unitat de recerca?

Plantejant reptes interessants, buscant interessos comuns i, evidentment amb el treball directe amb els alumnes. Des de la mirada del claustre hi ha les formacions de centre, que es basen en els neguits i la reflexió del nostre dia a dia a l’aula. Les activitats que proposem són consensuades amb tot el claustre.

d) Què hem de fer que no fem i què hem de deixar de fer?

Hem de deixar de fer les coses que no funcionen. No és tan el que no fem sinó seguir el camí que estem creant. Volem tenir una mirada de menys és més, és a dir, tenir clar què és el que volem fer i treballar-ho d’arrel, enlloc d’anar incloent idees i propostes diverses per més engrescadores que siguin.

És a partir de les reflexions constants i del debat pedagògic que cada vegada tindrem més definida la línia de la ZER Berguedà Centre. Si bé els principis ja els tenim clars i apostem pel que nosaltres pensem és una educació integral, centrada en els interessos i també en les necessitats dels nostres alumnes, també pensem que aprendre és cosa de tots i que, per arribar a la fita que volem assolir, només ho farem si remem junts.