Les escoles de la ZER Berguedà Centre van ser de les primeres en entrar dins l’anomenat Pla Pilot de Llar d’Infants Rurals, que permet acollir infants a partir d’un any i fins a tres. Des dels inicis d’aquest projecte, hem vist com d’important és poder mantenir el servei de Llar d’infants a l’escola, tant pel poble, com per les famílies i la continuïtat de l’escola.

Els inicis de les Llars d’Infants a la ZER comptaven amb poc alumnat, des d’un alumne fins a tres, respectivament; enguany, estem molt contents de comptar amb vuit alumnes a l’Escola de Vilada i amb sis a Borredà.

Aquest volum d’alumnat, garanteix que les generacions que pugen es mantinguin matriculades a l’escola, passant de P2 a P3, i així, podem comptar amb alumnat que es va fent gran i que en un futur proper, sortirà de l’escola havent viscut tota l’escolarització d’infantil i primària a la ZER.

Però per poder mantenir la Llar d’infants, és necessari saber què s’hi fa, i quines tasques duen a terme les professionals que tenim a les escoles, les TEI, que formen part de l’equip de claustre de l’escola i de la ZER i que són les referents del grup de la Llar d’infants.

La funció de la TEI consisteix bàsicament en oferir situacions i estímuls que permetin als infants construir la seva personalitat, les estructures mentals i el saber, aportant en el moment adequat una ajuda individualitzada o de grup.

És molt important per a l’infant establir un vincle amb l’adult per tal de desenvolupar les seves capacitats, ja que els hi dóna seguretat, i creiem que aquest vincle es construeix des de la proximitat. Conèixer a cada una de les nenes i nens. Tenint en compte les necessitats bàsiques de la primera etapa.

Sabem que cada nen és un món i, per tant, té unes necessitats concretes, diferents a la dels altres.

Respectar el ritme d’aprenentatge de cada petit, flexibilitzar i donar el temps necessari dins dels horaris dins i fora de l’escola, els ajuda a relacionar-se, a compartir amb els seus iguals i per sobre de tot, a aprendre jugant!

Explorar i reproduir el món adult desenvolupa el pensament creatiu, és per això que oferim un espai de joc simbòlic que explora i reprodueix el món que ens envolta de manera que els infants poden enfrontar-se i resoldre situacions pròpies de la vida quotidiana.

El treball dels hàbits i rutines és fonamental en la primera etapa, ja que potencia l’adquisició de l’autonomia i la socialització. Per fer-ho, és imprescindible establir vincles de col·laboració entre escola i famílies, d’aquí la importància dels hàbits a l’escola i a casa.

A l’escola bressol diàriament es donen molts moments en que es fomenta l’autonomia dels infants i se’ls acompanya amb presència i amor per oferir seguretat a l’infant. El nen/a aprèn a fer les coses per si sol, però no està mai sol. La mirada atenta de l’adult l’acompanya i intervé quan cal.

Com aprenem?

Explorant mitjançant racons de joc, treballant amb material desestructurat (Joc heurístic), experimentant junts amb Educació infantil, 1er i 2on de primària. (Imitació), potenciant la psicomotricitat (Moviment lliure), iniciant el llenguatge musical, iniciant la conversa a través dels contes, descobrint el mon que ens envolta, en un entorn privilegiat i coneixent i relacionant-se amb els seus iguals i amb la resta de l’escola.

Divendres 29 d’octubre vam celebrar la Castanyada!

Cada any ens hem de reinventar i sort en tenim dels més grans que ens donen un munt d’idees per poder fer celebracions divertides, diferents i respectant la tradició!

Els alumnes d’Educació infantil i d’Educació Primària ens vam desplaçar a Borredà, on els grans de Cicle Superior ens havien preparat una GIMCANA!

Van tenir una feinada dies abans a preparar tota la festa. Havien de pensar tot el que necessitarien per fer les proves, distribuir els grups, preparar el material i també assajar la petita obra treatral que ells havien reinventat i preparat. Ep! i tot per sorpresa!

Van decidir que farien 5 proves, a cadascuna hi hauria un gran responsable i, passats deu minuts, els grups canviarien i passarien a la prova següent. I en què consistien aquestes proves?

Us les detallem a continuació:

1. TIR AL CASTANYOT: hi havia unes quantes cassoles  al terra, cada cassola tenia una puntuació. Cada membre del grup podia tirar 3 vegades i fer punteria amb unes castanyes bordes que l’Inti va portar de casa.
2. MIMIC TEATRE: es repartien unes targetes a cada membre del grup i havien de representar la cosa de tardor que li havia tocat.
4. MANDALA DE TARDOR: havien de crear una mandala entre tots els de l’equip amb elements de bosc.
5. FES-TE LA PAPERINA: cada membre del grup s’havia de crear la seva paperina per les castanyes de la tarda.
6. 3 EN CASTANYA: El grup es dividia en dos equips, un equip tenia 3 castanyes i l’altre 3 nous. Es jugava al tres en ratlla amb relleus amb els cercles d’educació física.

Van ser unes proves molt divertides i, quan tothom les va haver passat, vam agafar les motxilles amb el dinar i vam anar a Planells!

Mentrestant, l’AMPA de Borredà ens va coure les castanyes que ens esperarien a l’escola a la tarda.

A la tarda, quan vam tornar a l’escola, el grup de grans ens va sorprendre amb una actuació inesperada, interpretant l’obra inèdita titulada Cadena de favors Castanyencs! 

Una obra que tracta la història de com cadascun dels personatges (castanyer, dona rica, home pobre, home vell, noi muntanyenc), d’alguna manera dona un cop de mà a l’altre i s’adonen de la importància d’ajudar-se els uns als altres i de compartir el que tenim.

I què millor que compartir les paperines i repartir les castanyes calentones?

I els petits més petitons de la Llar d’infants, que no ho van celebrar?

Oi tant que sí! I van rebre la visita d’unes castanyeres molt divertides, que els hi van portar una paperina a cadascú, van cantar i parlar i, sobretot, van gaudir d’un dia diferent!

Va ser un dia molt bonic, ple de noves experiències per alguns i de retrobaments molt esperats per alguns altres. El dia va acompanyar-nos i vam riure, jugar, cantar, ballar, parlar i compartir una nova trobada de ZER.

Dimecres 29 de setembre, mentre feiem l’estona de lectura ens vam sorprendre en sentir una veu que cridava fora el pati.

MAGALLANEEEEES! (a Borredà)

ELCANOOOOOO! (a Vilada)

No enteníem res, qui cridava? Què passava?

Vam sortir corrent a fora i ens vam quedar ben parats quan vam veure entrar un senyor, vestit d’una altra època, cridant desesperat, buscant al seu company de tripulació. 

Vam acompanyar-lo i ens va explicar que ell i el seu company s’havien vist enmig d’un motí fet pels tripulants de la seva expedició a les Illes de les Espècies. Misteriosament, just quan estaven a punt d’enxampar-los, una capsa que contenia les cinc pedres precioses que havien recollit al llarg de les seves expedicions va fer un soroll i una llum molt forts. Quan se’n van adonar, estaven sols, perduts enmig d’un poble que no coneixien i, tot caminant, van arribar a l’escola.

Ens van explicar qui eren ( Fernando de Magallanes i Juan Sebastian Elcano), i que estaven fent l’expedició seguint les ordres del rei d’aquella època, que els va encomanar anar més enllà de l’oceà, per descobrir si la Terra s’acabava allà a l’horitzó.

Què havíem de fer si no ajudar-los? 

De seguida ho vam tenir clar, ens vam aixecar i vam cridar el nom del seu company, el vam buscar per l’escola i ens vam quedar meravellats quan vam veure que a dins l’escola hi havia tot de relíquies d’arreu del món, i la bola del món sospesa a l’aire. Fixant-nos-hi molt bé, vam veure que al globus terraqüi hi havia marcats punts diferents arreu del món, que corresponien amb les destinacions on volíem que arribessin aquelles ampolles que vam portar el primer dia d’escola, amb el nostre missatge a dins, i que vam enviar a l’espera que arribessin al seu destí…

De seguida se’ns van omplir els pensaments de preguntes, d’il·lusió i de ganes de saber-ne més d’aquests personatges. I, veient que no hi havia ningú més a l’escola, vam decidir fer una trucada i comunicar-nos amb l’altra escola, per saber què estava passant…

Va resultar que sí, que cadascun d’ells havia anat a parar a una escola diferent. Els vam deixar parlar per telèfon… i quina gràcia que ens va fer veure que no sabien ni havien vist mai una cadira plegable, ni un telèfon, ni una mascareta!

I entre rialles, sorpresa i algun que altre ensurt, va resultar que les pedres que els havien portat fins al nostre temps, havien desaparegut. A Vilada només hi havia la capsa que les contenia, completament buida; a Borredà, només n’hi havia una de pedra… i sense elles, és impossible que tornin al seu temps!

Però, si no tornen… què passarà amb el transcurs de la història? Existirem nosaltres si canviem el que va passar? 

No ens podem arriscar! I ells, que ens van dir que semblàvem molt simpàtics però una mica massa  ” raros”, ens van demanar que els ajudessim a tornar. Necessitaven completar l’expedició…

I nosaltres, estem convençuts. Farem tot el que estigui a les nostres mans per ajudar-los i retornar-los al seu temps. Els vam explicar com podien fer-ho per retrobar-se amb el seu company, i ens vam comprometre a treballar de valent per trobar les quatre pedres que faltaven!

“No hay prisa, pues nuestras expediciones son siempre muy largas… aún así… cuando pasen las estaciones y vuelva el calor… será el momento de regresar y terminar nuestra aventura…”

El repte és clar, el compromís també. Tenim un any, ni un dia més ni un dia menys, per aconseguir-ho i esperar, de tot cor, que els nostres companys exploradors, navegants, mariners… puguin tornar a l’època a la que realment pertànyen.

Aquest dilluns 6 de setembre hem celebrat l’Assemblea de ZER d’inici de curs.

En aquesta Assemblea és on ens presentem tot l’equip docent, on expliquem quina serà la línia a seguir del curs i les seves novetats i on les aporteu i pregunteu.

En aquests documents hi trobareu l’acta del que s’ha parlat a l’Assemblea, el Pla d’Obertura 21/22 (que també es pot trobar a l’apartat Projecte Educatiu de la ZER d’aquesta pàgina web, juntament amb la resta de documents públics de la ZER), i els fulls de les Declaracions Responsables de cada etapa educativa que heu d’entregar omplerts i signats el primer dia de curs.

ACTA ASSEMBLEA DE ZER

PLA D’OBERTURA 21/22

DECLARACIÓ RESPONSABLE LLAR D’INFANTS

DECLARACIÓ RESPONSABLE EDUCACIÓ INFANTIL

DECLARACIÓ RESPONSABLE EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Molts de vosaltres heu sentit a parlar del Projecte Artístic, o bé des de la ZER, o bé per les xarxes o bé pel boca a boca.

Ara fa una setmana vam presentar l’últim musical de la ZER al Local Cultural de Vilada, i creiem que és necessari fer una crònica detallada de què és, com es gesta i per què és tan important per a nosaltres dur a terme aquest projecte.

Fa set cursos enrere, la idea de presentar un musical on es connectessin la música, la dansa, el teatre i les noves tecnologies, va donar peu a l’estrena de: El Petit Príncep.  Aquest va ser el primer musical , i es va estrenar molt abans de la posada en escena del musical real del Petit Príncep. I això per què és important? Perquè és la base que demostra que els musicals de la ZER Berguedà Centre no són rèpliques d’altres obres ja existents, sinó fruit d’un treball d’hores de pensar, dissenyar i dur a terme una idea, un argument i flaixos del que volem que passi a dalt i a baix l’escenari, en definitiva, del que volem que visquin els nostres alumnes i el públic que ens ve a veure.

Des de llavors, cada any s’ha presentat un musical diferent, relacionat amb alguna efemèride que se celebra al llarg del curs. La Volta al Món, de la mà de les Aventures del Tintín, Un Musical molt Roald Dahl, Un munt de muntanyes, La màgia de l’Animació, Livin’ Catalunya, Som pols d’estrella (musical inèdit a causa de la pandemia) i, finalment, El Ritme del Meu Cor.

Així és com es cou el musical. Es parteix d’una efemèride de la qual gira tot el projecte interdisciplinari i transversal de tot el curs i, sobre això, es crea un argument, amb els seus personatges, les seves posades en escena, les seves cançons, lletres, coreografies i vestuari. Tot original de la ZER.

Un cop està dissenyat, la història ha pres forma i les cançons estan editades, es presenta als alumnes. Aquest és un dia molt important per a ells, ja que d’un curs a l’altre esperen amb candeletes aquest moment. Recordem els detalls que han de ser sorpresa per les famílies i, a partir d’aquí, comença l’espectacle!

Hores d’assajos, de canvis de tonalitat, de practicar un pas i un altre, una coreografia que hem de polir, un vestuari que hem de buscar, un atrezzo que hem de fer a plàstica, una setmana que ve el Lluís i ens grava cantant les cançons… i la ZER treu fum!

Es respira il·lusió a l’ambient!

S’apropa el dia i el cansament dels assajos es fa present a les dues escoles. Ballem a dins, i també a fora que ja comença a fer calor. Avisem als petits, els hi ensenyem què hauran de fer, riem i ens enfadem! Tots ho sabem, el Projecte Artístic és a tocar i volem que surti bé.

Amb el primer assaig al teatre, ens mirem de reüll pensant en recordar les instruccions d’on ens hem de posar, com hem de girar, quant de temps tenim per canviar-nos la faldilla amb la que sortirem a escena al cap de 5 segons…

La setmana abans de l’estrena, els nervis volten per tot arreu. Estem contents i, a la vegada, emocionats pel dissabte. Fem les últimes proves i preguntem a les mestres: <Això era així oi? Tindré temps de sortir i tornar a entrar? A qui agafo de la mà per saludar? >

Aquella setmana, el Pepe ja està en marxa. Va al Local a comprovar cables pel so, fent de tot i més perquè cada any soni millor. La Sílvia ens envia el cartell, els fulletons, les xapes i tot a punt per imprimir. Busquem micros! Això sí que ens fa patir! <Quants en necessitem? Com sonaran? Necessitem tenir-los a temps.>

És la setmana de les hores al teatre. A muntar llums. <Aquí un blau turquesa, aquí un vermell potent.> <A cosir faldilles i faldons! Necessitarem agulles imperdibles perquè s’aguanti tot.> <Gerard, pots fer un volt al teatre i baixar això de Borredà?>, també d’acabar vídeos <Aquest un pèl més llarg, vé un canvi de vestuari fort><Aquest any farem sonar una mica de jazz mentre entren els espectadors…>. I vinga a fer xapes!!!!

Divendres, assaig general. Normalment és el dia més dur de tots. Ho tenim tot, les llums, el Pepe als micros, el Lluís fent vídeo, el Miquel fent-nos fotos, les mestres amb el nivell d’alerta màxim… i, en un obrir i tancar d’ulls, ja som a dissabte.

Últim assaig abans que entri el públic. Ens preparem. Berenem coca amb llonganissa. Ens vestim i els presentadors donen la benvinguda al públic: <Bona tarda, podeu agafar un fulletó de mà i una xapa, en aquesta capsa podeu deixar-hi la voluntat…>

El públic seu.

Les llums s’apaguen.

Primer vídeo: EL LOGO DE LA ZER

Ara sí, COMENÇA L’ESPECTACLE.

Balls, diàlegs, teatre, música, marxa, emocions, il·lusions, confiança, superació, esforç, recompensa, orgull, satisfacció, nervis, por… ha passat una hora, a vegades una hora i mitja. S’ha acabat l’espectacle. Respirem amb els ulls brillants. Saludem. Pugen les mestres, també saluden. Aplaudim. Cridem. Ens abracem.

Alguns plorem, alguns altres ens aguantem.

Què és el Projecte Artístic?

És un projecte transversal, interdisciplinar, que engloba la música, la dansa…

Tot això ja ho sabem, ara bé, si ens pregunteu, què és el Projecte Artístic?

El projecte artístic som nosaltres, petits, mitjans, grans, de Vilada, de Borredà, d’aquest any uns, i el que ve uns altres. És la família que creix. Són els alumnes que es fan grans. Ho saben ells, i ho sabem nosaltres. És un regal.

Ho resumim? Doncs sí, el projecte artístic és això: la ZER Berguedà Centre.