Molts de vosaltres heu sentit a parlar del Projecte Artístic, o bé des de la ZER, o bé per les xarxes o bé pel boca a boca.
Ara fa una setmana vam presentar l’últim musical de la ZER al Local Cultural de Vilada, i creiem que és necessari fer una crònica detallada de què és, com es gesta i per què és tan important per a nosaltres dur a terme aquest projecte.
Fa set cursos enrere, la idea de presentar un musical on es connectessin la música, la dansa, el teatre i les noves tecnologies, va donar peu a l’estrena de: El Petit Príncep. Aquest va ser el primer musical , i es va estrenar molt abans de la posada en escena del musical real del Petit Príncep. I això per què és important? Perquè és la base que demostra que els musicals de la ZER Berguedà Centre no són rèpliques d’altres obres ja existents, sinó fruit d’un treball d’hores de pensar, dissenyar i dur a terme una idea, un argument i flaixos del que volem que passi a dalt i a baix l’escenari, en definitiva, del que volem que visquin els nostres alumnes i el públic que ens ve a veure.
Des de llavors, cada any s’ha presentat un musical diferent, relacionat amb alguna efemèride que se celebra al llarg del curs. La Volta al Món, de la mà de les Aventures del Tintín, Un Musical molt Roald Dahl, Un munt de muntanyes, La màgia de l’Animació, Livin’ Catalunya, Som pols d’estrella (musical inèdit a causa de la pandemia) i, finalment, El Ritme del Meu Cor.
Així és com es cou el musical. Es parteix d’una efemèride de la qual gira tot el projecte interdisciplinari i transversal de tot el curs i, sobre això, es crea un argument, amb els seus personatges, les seves posades en escena, les seves cançons, lletres, coreografies i vestuari. Tot original de la ZER.
Un cop està dissenyat, la història ha pres forma i les cançons estan editades, es presenta als alumnes. Aquest és un dia molt important per a ells, ja que d’un curs a l’altre esperen amb candeletes aquest moment. Recordem els detalls que han de ser sorpresa per les famílies i, a partir d’aquí, comença l’espectacle!
Hores d’assajos, de canvis de tonalitat, de practicar un pas i un altre, una coreografia que hem de polir, un vestuari que hem de buscar, un atrezzo que hem de fer a plàstica, una setmana que ve el Lluís i ens grava cantant les cançons… i la ZER treu fum!
Es respira il·lusió a l’ambient!
S’apropa el dia i el cansament dels assajos es fa present a les dues escoles. Ballem a dins, i també a fora que ja comença a fer calor. Avisem als petits, els hi ensenyem què hauran de fer, riem i ens enfadem! Tots ho sabem, el Projecte Artístic és a tocar i volem que surti bé.
Amb el primer assaig al teatre, ens mirem de reüll pensant en recordar les instruccions d’on ens hem de posar, com hem de girar, quant de temps tenim per canviar-nos la faldilla amb la que sortirem a escena al cap de 5 segons…
La setmana abans de l’estrena, els nervis volten per tot arreu. Estem contents i, a la vegada, emocionats pel dissabte. Fem les últimes proves i preguntem a les mestres: <Això era així oi? Tindré temps de sortir i tornar a entrar? A qui agafo de la mà per saludar? >
Aquella setmana, el Pepe ja està en marxa. Va al Local a comprovar cables pel so, fent de tot i més perquè cada any soni millor. La Sílvia ens envia el cartell, els fulletons, les xapes i tot a punt per imprimir. Busquem micros! Això sí que ens fa patir! <Quants en necessitem? Com sonaran? Necessitem tenir-los a temps.>
És la setmana de les hores al teatre. A muntar llums. <Aquí un blau turquesa, aquí un vermell potent.> <A cosir faldilles i faldons! Necessitarem agulles imperdibles perquè s’aguanti tot.> <Gerard, pots fer un volt al teatre i baixar això de Borredà?>, també d’acabar vídeos <Aquest un pèl més llarg, vé un canvi de vestuari fort><Aquest any farem sonar una mica de jazz mentre entren els espectadors…>. I vinga a fer xapes!!!!
Divendres, assaig general. Normalment és el dia més dur de tots. Ho tenim tot, les llums, el Pepe als micros, el Lluís fent vídeo, el Miquel fent-nos fotos, les mestres amb el nivell d’alerta màxim… i, en un obrir i tancar d’ulls, ja som a dissabte.
Últim assaig abans que entri el públic. Ens preparem. Berenem coca amb llonganissa. Ens vestim i els presentadors donen la benvinguda al públic: <Bona tarda, podeu agafar un fulletó de mà i una xapa, en aquesta capsa podeu deixar-hi la voluntat…>
El públic seu.
Les llums s’apaguen.
Primer vídeo: EL LOGO DE LA ZER
Ara sí, COMENÇA L’ESPECTACLE.
Balls, diàlegs, teatre, música, marxa, emocions, il·lusions, confiança, superació, esforç, recompensa, orgull, satisfacció, nervis, por… ha passat una hora, a vegades una hora i mitja. S’ha acabat l’espectacle. Respirem amb els ulls brillants. Saludem. Pugen les mestres, també saluden. Aplaudim. Cridem. Ens abracem.
Alguns plorem, alguns altres ens aguantem.
Què és el Projecte Artístic?
És un projecte transversal, interdisciplinar, que engloba la música, la dansa…
Tot això ja ho sabem, ara bé, si ens pregunteu, què és el Projecte Artístic?
El projecte artístic som nosaltres, petits, mitjans, grans, de Vilada, de Borredà, d’aquest any uns, i el que ve uns altres. És la família que creix. Són els alumnes que es fan grans. Ho saben ells, i ho sabem nosaltres. És un regal.
Ho resumim? Doncs sí, el projecte artístic és això: la ZER Berguedà Centre.
